Publicitat engañosa, missatges subliminals, anuncis sexistes... Tots hem sentit a parlar milers de vegades sobre el rerefons turbulent que arrosseguen les grans companyies encarregades de la producció i divulgació d'anuncis com a reclam per als consumidors.
Cada dia ens aborden amb milers d'anuncis, la majoria dels quals ni n'advertim la presència. Pretenen dirigir-nos, que seguim el grup, que decidim el que ells volen. Intenten predisposar-nos a que aspirem al que els interessa: el seu producte.
I, com afecta això als infants? Està clar que cada nen/a reacciona de forma diferent. Des del que vol tot el que veu, al que només creu el que diu la televisió fins al que prefereix parar-la i sortir a jugar.
Però si una cosa és òbvia, és que els mitjans de comunicació i, en especial, la publicitat, influeixen en els infants. Només cal mirar la quantitat d'anuncis masclistes que s'emeten cada campanya de nadal: nines per nenes, cotxes per nens... Amb aquest detall i milers més que el segueixen arribem a una pregunta bastant freqüent entre molts pares:
La televisió és una bona eina? La televisió, com tot, és una bona eina si s'usa amb sentit crític i control. Si se sap utilitzar de la forma correcta, aprofitar-ne el que val, i evitar el que no sigui necessari.
No prohibim, moralitzem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada